Vaig conèixer la Sílvia, el Pau i la Mia fa uns anys, en un mercat de Nadal a Gràcia. Aquella tarda, entre riures, el Pau m’explicava que la Sílvia havia somiat que em robava un anell i que ho havia passat fatal! Em deien que venien de lluny per veure les meves joies en directe i aquell dia ja vam connectar moltíssim.
Des de llavors, han vingut a veure’m moltes vegades, a Menorca, a Granollers i a Barcelona, i ja puc dir que són els meus amics. He vist com la seva família ha anat creixent, amb l’arribada del Max, i com la Mia s’ha anat fent gran.
Aquesta primavera van venir tots quatre a la Porxada de Granollers. La Sílvia ja duu moltíssimes joies meves i el Pau, per fi, es va estrenar amb l’anell de pedra. Recordo que aquell dia la Mia es va enamorar d’un anell amb un vidre blau, però li quedava una mica gran. Vam acordar que li guardaria fins l’estiu.
I així va ser. Aquest estiu, quan van venir a Ciutadella, no em vaig poder resistir a fer-li un regal a la Mia. L’anell blau que, per fi, li anava bé en un dels seus ditets!